La Ley de Lenguas aprobada por el Pleno de las Cortes
de Aragón el 17 de diciembre de 2009
GRAZIAS, GRÁCIES, GRACIAS
Lei d’uso, protezión e promozión d’as luengas propias d’Aragón
1. Aragón ye una Comunidá Autonoma en a que chunto
a o castellano, luenga mayoritaria e ofizial en tot o suyo
territorio, se fablan en determinatas zonas atras luengas,
l'aragonés e o catalán, as tres con as suyas modalidaz
lingüisticas propias d'Aragón.
Istas luengas constituyen un rico erenzio d'a nuestra
Comunidá Autonoma e un feito singular drento d'o panorama
d'as luengas istoricas d'Europa, configuraderas d'una
istoria e cultura propias. Por ixo, han d'estar espezialmén
protechitas e fomentatas por l'alministrazión aragonesa.
A situazión en que se troban istas luengas consella a
rapeda adozión de midas que guarenzien a suya protezión
e recuperazión. En o referén a ra luenga aragonesa, propia
d'a zona norte d'a nuestra Comunidá, ye biba e endura
poquet a poquet una perda de trasmisión chenerazional
entre pais e fillos, seguntes se deduze d'os estudios soziolingüisticos
reyalizatos e d'a mingua d'o lumero de fabladors
d'a mesma. A luenga catalana propia d'a zona oriental
d'Aragón, con mayor lumero de fabladors, se mantiene
biba en o suyo uso sozio-familiar, pero no tanto en o suyo
uso formal. Ta ras dos luengas son prezisas azions deziditas
por parti d'o Gubierno d'Aragón ta prestichiar-las, dinificarlas
e normalizar-las sozialmén, fazilitando asinas a suya protezión
e promozión. Bi ha que tener en cuenta que istas
luengas mantienen bibas bariedaz locals u dialeutals istoricas
e/u territorials, e que esiste una zona de confluyenzia
de as dos luengas en bels monezipios.
.
Llei d'ús, protecció i promoció de les llengües pròpies d'Aragó
1. L'Aragó és una Comunitat Autònoma en què juntament
amb el castellà, llengua majoritària i oficial a tot el seu
territori, es parlen a determinades zones altres llengües, l'aragonès
i el català, totes tres en les seves modalitats lingüístiques
pròpies d'Aragó.
Aquestes llengües constitueixen un ric llegat de la nostra
Comunitat Autònoma i un fet singular dins del panorama
de les llengües històriques d'Europa, configuradores d'una
història i cultura pròpies. Per això, han de ser especialment
protegides i fomentades per part de l'administració aragonesa.
La situació en què es troben aquestes llengües aconsella
la ràpida adopció de mesures que garanteixin la seva protecció
i recuperació. Pel que fa a la llengua aragonesa pròpia
de la zona nord de la nostra Comunitat, està viva i
pateix una gradual pèrdua de transmissió generacional
entre pares i fills, segons es desprèn dels estudis sociolingüístics
realitzats i de la disminució del nombre de parlants
de la mateisa. La llengua catalana pròpia de la zona
oriental d'Aragó, amb major nombre de parlants, es manté
viva en el seu ús sociofamiliar, no tant, però, en el seu ús
formal. Totes dues llengües necessiten accions decidides
per part del Govern d'Aragó per tal de prestigiar-les, dignificar-
les i normalitzar-les socialment, facilitant així la seva
protecció i promoció. S'ha de tenir en compte el fet que
aquestes llengües mantenen vives varietats locals o dialectals
històriques i/o territorials, i que existeix una zona de
confluència entre ambdues llengües en alguns municipis.
.
Ley de uso, protección y promoción de las lenguas propias de Aragón
1. Aragón es una Comunidad Autónoma en la que junto
al castellano, lengua mayoritaria y oficial en todo su territorio,
se hablan en determinadas zonas otras lenguas, el
aragonés y el catalán, las tres con sus modalidades lingüísticas
propias de Aragón.
Estas lenguas constituyen un rico legado de nuestra
Comunidad Autónoma y un hecho singular dentro del
panorama de las lenguas históricas de Europa, configuradoras
de una historia y cultura propias. Por ello, han de ser
especialmente protegidas y fomentadas por la administración
aragonesa.
La situación en que se encuentran estas lenguas aconseja
la rápida adopción de medidas que garanticen su protección
y recuperación. En lo referente a la lengua aragonesa
propia de la zona norte de nuestra Comunidad, está viva y
sufre una paulatina pérdida de transmisión generacional
entre padres e hijos, según se desprende de los estudios
sociolingüísticos realizados y de la disminución del número
de hablantes de la misma. La lengua catalana propia de la
zona oriental de Aragón, con mayor número de hablantes,
se mantiene viva en su uso socio-familiar pero no tanto en
su uso formal. Ambas lenguas necesitan acciones decididas
por parte del Gobierno de Aragón para prestigiarlas, dignificarlas
y normalizarlas socialmente, facilitando así su protección
y promoción. Hay que tener en cuenta que estas
lenguas mantienen vivas variedades locales o dialectales
históricas y/o territoriales, y que existe una zona de confluencia
de ambas lenguas en algunos municipios.
