Lei d'as luengas d'Aragón....Llei de les llengües d'Aragó....Ley de las lenguas de Aragón

La Ley de Lenguas aprobada por el Pleno de las Cortes de Aragón el 17 de diciembre de 2009

GRAZIAS, GRÁCIES, GRACIAS

Lei d’uso, protezión e promozión d’as luengas propias d’Aragón

1. Aragón ye una Comunidá Autonoma en a que chunto a o castellano, luenga mayoritaria e ofizial en tot o suyo territorio, se fablan en determinatas zonas atras luengas, l'aragonés e o catalán, as tres con as suyas modalidaz lingüisticas propias d'Aragón.

Istas luengas constituyen un rico erenzio d'a nuestra Comunidá Autonoma e un feito singular drento d'o panorama d'as luengas istoricas d'Europa, configuraderas d'una istoria e cultura propias. Por ixo, han d'estar espezialmén protechitas e fomentatas por l'alministrazión aragonesa.

A situazión en que se troban istas luengas consella a rapeda adozión de midas que guarenzien a suya protezión e recuperazión. En o referén a ra luenga aragonesa, propia d'a zona norte d'a nuestra Comunidá, ye biba e endura poquet a poquet una perda de trasmisión chenerazional entre pais e fillos, seguntes se deduze d'os estudios soziolingüisticos reyalizatos e d'a mingua d'o lumero de fabladors d'a mesma. A luenga catalana propia d'a zona oriental d'Aragón, con mayor lumero de fabladors, se mantiene biba en o suyo uso sozio-familiar, pero no tanto en o suyo uso formal. Ta ras dos luengas son prezisas azions deziditas por parti d'o Gubierno d'Aragón ta prestichiar-las, dinificarlas e normalizar-las sozialmén, fazilitando asinas a suya protezión e promozión. Bi ha que tener en cuenta que istas luengas mantienen bibas bariedaz locals u dialeutals istoricas e/u territorials, e que esiste una zona de confluyenzia de as dos luengas en bels monezipios.

.

Llei d'ús, protecció i promoció de les llengües pròpies d'Aragó

1. L'Aragó és una Comunitat Autònoma en què juntament amb el castellà, llengua majoritària i oficial a tot el seu territori, es parlen a determinades zones altres llengües, l'aragonès i el català, totes tres en les seves modalitats lingüístiques pròpies d'Aragó.

Aquestes llengües constitueixen un ric llegat de la nostra Comunitat Autònoma i un fet singular dins del panorama de les llengües històriques d'Europa, configuradores d'una història i cultura pròpies. Per això, han de ser especialment protegides i fomentades per part de l'administració aragonesa.

La situació en què es troben aquestes llengües aconsella la ràpida adopció de mesures que garanteixin la seva protecció i recuperació. Pel que fa a la llengua aragonesa pròpia de la zona nord de la nostra Comunitat, està viva i pateix una gradual pèrdua de transmissió generacional entre pares i fills, segons es desprèn dels estudis sociolingüístics realitzats i de la disminució del nombre de parlants de la mateisa. La llengua catalana pròpia de la zona oriental d'Aragó, amb major nombre de parlants, es manté viva en el seu ús sociofamiliar, no tant, però, en el seu ús formal. Totes dues llengües necessiten accions decidides per part del Govern d'Aragó per tal de prestigiar-les, dignificar- les i normalitzar-les socialment, facilitant així la seva protecció i promoció. S'ha de tenir en compte el fet que aquestes llengües mantenen vives varietats locals o dialectals històriques i/o territorials, i que existeix una zona de confluència entre ambdues llengües en alguns municipis.

.

Ley de uso, protección y promoción de las lenguas propias de Aragón

1. Aragón es una Comunidad Autónoma en la que junto al castellano, lengua mayoritaria y oficial en todo su territorio, se hablan en determinadas zonas otras lenguas, el aragonés y el catalán, las tres con sus modalidades lingüísticas propias de Aragón.

Estas lenguas constituyen un rico legado de nuestra Comunidad Autónoma y un hecho singular dentro del panorama de las lenguas históricas de Europa, configuradoras de una historia y cultura propias. Por ello, han de ser especialmente protegidas y fomentadas por la administración aragonesa.

La situación en que se encuentran estas lenguas aconseja la rápida adopción de medidas que garanticen su protección y recuperación. En lo referente a la lengua aragonesa propia de la zona norte de nuestra Comunidad, está viva y sufre una paulatina pérdida de transmisión generacional entre padres e hijos, según se desprende de los estudios sociolingüísticos realizados y de la disminución del número de hablantes de la misma. La lengua catalana propia de la zona oriental de Aragón, con mayor número de hablantes, se mantiene viva en su uso socio-familiar pero no tanto en su uso formal. Ambas lenguas necesitan acciones decididas por parte del Gobierno de Aragón para prestigiarlas, dignificarlas y normalizarlas socialmente, facilitando así su protección y promoción. Hay que tener en cuenta que estas lenguas mantienen vivas variedades locales o dialectales históricas y/o territoriales, y que existe una zona de confluencia de ambas lenguas en algunos municipios.